¿Per què la guerra? Correspondència entre Einstein i Freud

¿Por qué la guerra?. Correspondencia entre Einstein y Freud ¿Por qué la guerra?. Correspondencia entre Einstein y Freud

¿Per què la guerra?“, és el títol d’una carta que Einstein va escriure a Freud l’any 1932, durant la Segona Guerra Mundial.

Amb aquesta correspondència, Einstein pretenia –potser una mica ingènuament- que Freud contribuís amb les seves aportacions sobre psicologia a marcar un camí cap a la pau mundial. Volia esbrinar si era possible controlar l’evolució mental de l’home per salvar-lo de l’odi i la destructivitat, ja que estava segur que hi havia forts jocs psicològics que paralitzaven els esforços per evitar la guerra.

Li plantejava qüestions com si hi havia alguna forma d’evitar els estralls de la guerra, o com era possible que una minoria -referint-se a la classe dominant- sotmetés la voluntat de la majoria i aconseguís despertar en moltes persones un entusiasme que els portés fins i tot a sacrificar la seva vida.

Resulta descoratjador que després de més de vuitanta anys, la guerra continuï causant estralls a la terra – com per exemple a Síria, Irak i tants altres llocs -, que algunes minories segueixin sotmetent la voluntat de les majories i que continuïn havent persones decidides a sacrificar la seva vida, com ha succeït recentment en els atemptats terroristes de França, Bèlgica o Pakistan.

La carta de resposta de Freud començava recordant que, en el regne animal, els conflictes d’interessos, en principi es resolen mitjançant la violència, si bé després apuntava, de manera més positiva, que la violència només es podia combatre mitjançant la unió. En relació a la pregunta de per què resultava tan fàcil entusiasmar els homes amb la guerra i a la conjectura d’Einstein que els devia moure una pulsió a odiar i aniquilar, Freud hi coincidia i afegia que, en l’ésser humà, hi ha dos tipus de pulsions: les de conservació i les de destrucció.

Exposava que quan els homes eren exhortats a la guerra i hi responien afirmativament, els podien moure motius nobles, o no, i que davant esdeveniments cruels de la història, a vegades es tenia la impressió que els motius ideals només havien servit de pretext per a la destrucció, i d’altres vegades, que tot i haver motius ideals, la pulsió de destrucció havia actuat com a reforç inconscient.

Continuava dient que tot allò que establia lligams de sentiment entre els éssers humans exercia un efecte contrari a la guerra i que, aquests lligams, podien ser vincles d’amor o per identificació. Creia que “l’ideal seria una comunitat d’homes que hagués sotmès la vida pulsional a la raó”. Tanmateix, afegia que probablement era una esperança utòpica.

Finalment, Freud deixava albirar un raig d’esperança que podia arribar de la mà de la cultura. Afirmava que: “la guerra contradiu de la manera més flagrant les actituds psíquiques que ens imposa el procés cultural i per això ens veiem precisats a rebel·lar-nos contra ella… Potser no és una esperança utòpica que la influència de dos factors, l’actitud cultural i la justificada angoixa davant els efectes d’una guerra futura, hagi de posar fi a les guerres en una època no llunyana. Per quins camins, no ho podem col·legir. Mentrestant, tenim dret a dir-nos que tot allò que promogui el desenvolupament de la cultura treballa també contra la guerra”.

Freud parla de “cultura” en singular, la qual cosa ens fa pensar que es refereix a una cultura compartida o, en tot cas, més homogènia que les cultures involucrades en els conflictes actuals. Malauradament, l’heterogeneïtat cultural -i religiosa- no faciliten l’eradicació del problema. La carta de Freud acabava demanant-li disculpes a Einstein per si la seva exposició l’havia decebut. És possible que el decebés, com ens decep a nosaltres veure que, transcorreguts més de vuitanta anys, la guerra -si bé amb formes de manifestar-se diferents-, continua causant estralls en el nostre planeta i els humans no hem aconseguit dominar la pulsió de destrucció per mitjà de la cultura ni per cap altra.

Bibliografía

Freud, Sigmund. Obras completas: nuevas conferencias de introducción al psicoanálisis y otras obres. Buenos Aires: Amorrortu, 2004. V.22.

8 thoughts on “¿Per què la guerra? Correspondència entre Einstein i Freud

  1. Pingback: dank carts

  2. Pingback: La Licorne Beauté arnaque

  3. Pingback: Gun optics for sale

  4. Pingback: 온라인홀덤

  5. Pingback: car rentals kalamata

  6. Pingback: bail bonds in ct

  7. Pingback: Buy guns online

  8. Pingback: mini labradoodles for sale

Comments are closed.