L’autoestima

L’ autoestima
¿De què parlem quan parlem d’autoestima?

Quan parlem d’ autoestima parlem d’estimar-nos, de valorar-nos i reconèixer els nostres punts forts i les nostres limitacions. Parlem d’acceptar-nos. I sobre tot, de no depositar l’apreciació de la nostra vàlua en els altres.

Tenir una visió objectiva de nosaltres mateixos no és fàcil perquè l’autoconcepte està vinculat a les valoracions que hem rebut del nostre entorn al llarg de la vida, especialment en la infantesa.

Quan en l’edat adulta sentim que som menys que l’altra, estem reproduint en realitat allò que vàrem experimentar quan ens deien que el germà, germana, company o companya ho feien millor, eren més guapos o més intel·ligents.

Així mateix, a molts joves i adults els costa creure en ells mateixos perquè tenen en la seva ment missatges desqualificadors rebuts en la infància, com per exemple “ets el pitjor de la classe” o “no serveixes per res”.

Alguns missatges com aquests han tingut conseqüències molt negatives en la vida de les persones i per això no és fàcil sostreure’s a la seva influència, però tot i així es pot aconseguir.

Per què deixar-se condicionar per comentaris com “mai aconseguiràs res”? Té sentit donar-los credibilitat?.

En els ciments del complex d’inferioritat –íntimament relacionat amb l’autoestima- es troba el haver estat partícip en la infància de l’estratègia d’alguns pares de no dir mai al fill o filla que han fet alguna cosa bé perquè així no deixin d’esforçar-se.

Això provoca conseqüències negatives en els joves que, a pesar de tenir bones qualitats per a les ciències, les lletres, els esports o les arts, per exemple, es senten mediocres perquè tenen gravat a la ment que MAI són SUFICIENTMENT bons.

Els nostres pares, familiars i educadors ho han fet el millor que han sabut, però els seus missatges a vegades descoratjadors no han estat més que paraules que responien a un temps, context i intenció.

Si han condicionat la nostra vida, ja és hora que deixin de fer-ho!

La baixa autoestima
¿Per què persisteix quan ja no es reben els missatges descoratjadors de la infantesa? Com pot ajudar la psicoteràpia?

La baixa autoestima s’alimenta del perfeccionisme. Si mai considerem que allò que fem és suficientment bo, mai ens sentirem satisfets.

Hem de sentir-nos orgullosos d’allò que fem, encara que no sigui perfecte, felicitar-nos per haver-ho intentat. La perfecció és subjectiva i inabastable.

El sentiment de culpa és un altra generador de baixa autoestima. Culpar-se és victimitzar-se sense millorar res. En canvi, responsabilitzar-se és assumir les pròpies accions.

Mentre la culpa paralitza, la responsabilitat aporta maduresa, aprenentatge i solucions. Persistir en la cerca de la valoració i aprovació externes és fer un camí incert.

Un camí canviant i sense brúixola, perquè la direcció i el destí no depenen de nosaltres sinó de la nostra percepció de les expectatives dels altres.

Amb la psicoteràpia psicodinàmica treballem les resistències a reconèixer la pròpia vàlua, a revisar les idees distorsionades sobre nosaltres mateixos, a desvincular la valoració pròpia de l’aliena.

Ajudem a responsabilitzar-se sense culpabilitzar-se, a evitar les comparacions estèrils i autofrustrants, a identificar les pors i posar-se objectius realistes.

Mantenir objectius inviables assegura una font de frustració permanent.

Si t’has passat anys creient allò negatiu que algú et va dir, és temps de deixar de fer-ho! Perdona’t, permetre’t, premia’t. Reconeix la teva vàlua i recorda-te-la.

Deixa enrere els missatges del passat que t’impedeixen avençar, no són més que paraules a les que vam donar una credibilitat i un valor que probablement no tenien.