La intel.ligència emocional: perquè és tan important?

La inteligència emocional

Les emocions tenen entre d’altres, la funció de protegir-nos i ajudar-nos a viure, sempre i quan no ens desbordin. Les emocions s’originen en el sistema límbic (o cervell emocional) i les bàsiques són la tristesa, l’alegria, la ràbia i la por.

La intel·ligència emocional es defineix com la capacitat de reconèixer i gestionar aquestes emocions, tant en un mateix com en els altres, i es compon de la capacitat d’autocontrol, l’autoconsciència, la motivació, l’empatia i les habilitats socials.

Balanza corazón Cerebro

La informació del món exterior es percep en el cervell cognitiu (el que pensa i raona) i en el cervell emocional més o menys al mateix temps, però és la resposta purament emocional –la més primitiva- la que es desencadena amb més rapidesa.

Aquest esquema representa, de manera senzilla, què és el que passa quan ens desborden les emocions.

La intel.ligència emocional: perquè és tan important?

L’ideal és que hi hagi cooperació entre ambdós cervells. Tanmateix, si les emocions són massa intenses, hi ha competició en lloc de cooperació. En aquest cas, és el cervell emocional el que domina i, a l’estar intercomunicat amb el cognitiu, succeeix el que s’indica a l’esquema: desconnecta la part més avançada del cervell cognitiu (el neocòrtex) i es perd la capacitat de pensar i raonar.

Tradicionalment, s’ha donat molta importància a la intel·ligència cognitiva i al quocient d’intel·ligència i se’ls ha relacionat directament amb l’èxit personal i professional. Tanmateix, cada vegada es té més en compte la intel·ligència emocional perquè en molts casos, una persona, malgrat ser molt intel·ligent (cognitivament), no pot reaccionar d’una manera assertiva en situacions que demanden un control emocional.

Per exemple, si hi ha una excessiva por –a perdre el treball, a ser abandonat/da, a patir un dany o perjudici… – la persona no respondrà adequadament, encara que tingui un nivell d’intel·ligència (cognitiva) molt alt, perquè deixarà de pensar amb claredat.

De la mateixa manera, la persona a qui desbordi la tristesa dificilment podrà prendre decisions raonades. I la persona a qui desbordi la ràbia es deixarà portar pels seus impulsos i potser per la seva agressivitat –verbal o física- per molt que tingui un QI molt alt.

Si un és conscient d’ell mateix, de tot el que sent i perquè ho sent, li serà molt més fàcil entendre allò que passa i tenir una millor perspectiva de la realitat. Ser conscient de les emocions és el primer pas per controlar-les i no deixar que ens desbordin, ja que l’emoció, a més de ser l’apropiada, ha de guardar proporcionalitat amb el fet que la desencadena.