L’estabilitat emocional: un factor molt rellevant de la personalitat

Les persones amb una alta estabilitat emocional tenen un “jo” suficientment fort per tolerar moltes de les situacions adverses en què es troben al llarg de la vida. En canvi, les persones amb poca estabilitat emocional es frustren i se senten fracassades quan succeeix alguna cosa que no desitjaven.

giphy

L’exemple representat a les imatges compara la reacció d’una persona inestable emocionalment amb la d’una persona estable davant d’un mateix fet: un mal resultat acadèmic.

Mentre que la primera s’enfonsa i pensa en deixar els estudis, la segona revisa l’examen, avalua què ha passat i pren la determinació d’estudiar més.

En el cas hipotètic que ambdues acabessin prenent la mateixa decisió de deixar els estudis, ho farien des de posicions totalment diferents.

Pel que fa a la persona inestable, es tractaria d’una reacció impulsiva, resultant de la seva poca tolerància a la frustració. En canvi, pel que fa a la persona estable, es tractaria d’una decisió conscient, presa després d’una reflexió i anàlisi.

L’estabilitat es considera una de les pedres angulars de l’estudi de la personalitat, segons el model de Cattell1. La força del jo marca la diferència entre les persones amb un bon autoconcepte i les que depenen de l’aprovació dels altres per pal·liar el seu sentiment de poca vàlua personal.

Les conseqüències de la inestabilitat emocional es manifesten, sobretot, en emprendre nous projectes o iniciatives. En la següent gràfica2 es mostra com oscil·la l’estat d’ànim al llarg de la realització d’un projecte.

Psicologia a Barcelona

Veiem que hi figuren quatre fases: “l’optimisme desinformat” inicial (quan la persona emprèn el projecte), el “pessimisme informat” (quan comencen a aparèixer els dubtes), la crisi o fase de desmotivació i fracàs (en què les dificultats semblen insalvables i comença a rondar la idea de deixar el projecte). I finalment, “l’optimisme informat”.

La diferència entre els dos tipus de personalitat es manifesta en la tercera fase, la de desmotivació: la persona amb poca estabilitat emocional difícilment la superarà i per tant, no arribarà a la fase final, la qual li permetria concloure amb èxit allò que ha iniciat.

L’abandonament del projecte afectarà encara més la seva autoestima, dificultarà que emprengui nous projectes -o que els conclogui- i entrarà en un procés cíclic en què mai s’assoleix l’èxit.

Per trencar aquest cercle viciós, la psicoteràpia serà una aliada important. El tractament psicològic haurà de tenir en compte altres factors que modulen la repercussió de la manca d’estabilitat en la vida de la persona. Per exemple, l’ansietat (o tensió3), correlaciona positivament amb la manca d’estabilitat. És a dir, a més ansietat, més inestabilitat, i a l’inrevés.

En resum, a les persones emocionalment estables, les coses que els hi passen també els afecten com a qualsevol ésser humà, però no alteren el seu autoconcepte i la seva autoestima.

En altres paraules: el seu “jo” manté la solidesa i la cohesió. En canvi, en el cas de les persones emocionalment inestables, les vivències adverses esdevenen una amenaça per a la integritat del seu “jo”.

Per aquest motiu, caldrà fer un treball personal, amb l’ajuda professional que calgui, que els ajudi a afrontar les dificultats, preservar la solidesa del seu jo i trencar el procés cíclic que no els permet assolir l’èxit.

1 Els setze factors de la personalitat del model de Cattel són: afabilitat, raonament, estabilitat, animació, dominància, atenció a les normes, atreviment, sensibilitat, vigilància, abstracció, privacitat, aprensió, obertura al canvi, autosuficiència, perfeccionisme i tensió.

2 Atribuïda a Cameron Herold, assessor d’emprenedors i coach.

3 L’ansietat apareix com a “tensió” en el test de personalitat 16PF de Cattell.

Fluir: una experiència òptima

Psicólogos en Barcelona

“Fluir” significa sorgir amb facilitat, brotar, emanar, en abundància i sense esforç. El concepte de “flux” està estretament relacionat amb el d'”experiència òptima”.
En el seu llibre “Flow” (fluir), publicat en 1990, aquest autor defineix “l’experiència òptima” com un estat de flux òptim, un moment de gaudi creatiu, de concentració activa i d’absorció en allò que s’està fent. Durant l’experiència òptima, el temps desapareix, cos i ment esdevenen un i s’experimenta una sensació de força i control.

Csikszentmihly va investigar com se senten les persones que gaudeixen d’allò que fan (artistes, atletes, músics…) i va observar que l’experiència òptima era descrita igual per totes elles, independentment del seu sexe o edat. Ell mateix la descriu com “allò que sent el mariner quan el vent bufa entre els seus cabells, el pintor quan els colors donen forma a una cosa nova, el pare davant el fill que per primera vegada respon al seu somriure”.

Com s’aconsegueix aquest estat òptim? En primer lloc, hi ha d’haver un repte plantejat, una meta realista. Perquè una meta sigui realista s’ha de comptar amb l’habilitat per assolir-la. El flux es produirà quan l’atenció i la motivació es conjuguin i retroalimentin, actuant en una mateixa direcció. En paraules de l’autor: “quan la informació que arriba a la consciència és congruent amb les nostres metes, l’energia psíquica flueix sense esforç“.

Això passa amb més facilitat a les personalitats denominades autotèliques, que són aquelles capaces de tenir metes autònomes, involucrar-se, mantenir l’atenció i gaudir de l’activitat que, a la vegada, només serà autotèlica si es realitza pel plaer de realitzar-la, sense cap altra objectiu o benefici futur.

Per tant, ja sigui un atleta, un ciclista, un pintor, un músic, un escriptor o qualsevol altra persona, la vivència de la seva experiència òptima serà la resultant de la seva capacitat de concentrar l’energia psíquica i l’atenció en l’activitat que desitja realitzar, deixant qualsevol altra qüestió al marge.

La mateixa activitat serà la recompensa perquè… hi ha alguna cosa més plaent que l’estat emocional que es genera quan un es troba immers en la persecució del seu repte? Sense noció del temps, gaudint de cada segon, sentint que les idees i els actes se succeeixen sense esforç, sense por al fracàs, sense ego, sense conflictes ni preocupacions… La sensació de força, control, d’estar on es vol estar i fer el que es vol fer, sense oferir-hi resistència, és sens dubte molt propera a la felicitat.

Com deixar de ser un “tapaforats”?

¿Què és una persona comodí?

Un comodí és un “tapaforats” segons “Optimot” (motor de cerca lingüística creat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya), és a dir ”una persona que supleix les deficiències d’altri”.

Aquest terme s’utilitza en el món de l’esport per identificar el jugador que pot prendre diferents posicions o en el món laboral per descriure a un treballador polivalent. Però també trobem persones comodí en altres àmbits, com el familiar.

En la família, les persones comodí intenten omplir tots els forats. Solen llevar-se abans que ningú per despertar els fills, el marit o la muller, preparar l’esmorzar, treure el gos, posar el menjar al gat o acompanyar a uns i altres a l’escola, el treball i el dentista.

Persona realizando múltiples tareas

És important saber que les persones comodí es diferencien de les persones multitasca en què, mentre aquestes últimes realitzen molts treballs al mateix temps, les persones comodí realitzen tasques que podrien o haurien de ser realitzades per altres persones. Per tant, s’han de reorganitzar permanentment per compatibilitzar les seves pròpies obligacions amb aquelles que els deleguen o elles prenen prestades.

Com no aconsegueixen arribar a TOT, senten que han fallat i fracassat.

Un exemple el tenim amb el Pere, un treballador que sovint sentia que fallava. Volia que tot sortís perfecte i, quan l’equip es distribuïa el treball, esperava a veure quines feines escollien tots abans d’assignar-se ell aquelles que ningú havia escollit.  A continuació, avaluava en què podia fallar cada membre de l’equip per a, com a bon comodí, esmenar qualsevol error.

Un altra exemple el tenim amb la Maria, una dona de seixanta i pico, que es queixava de cansament i manca d’energia. Quan li vaig preguntar què feia durant el dia, va enumerar una infinitat d’obligacions que es desenvolupaven en uns horaris impossibles que canviaven dia a dia, depenent dels treballs, estudis i oci de les seves filles, gendres i nets: la perfecte dona comodí.

¿Què indueix a una persona a convertir-se en comodí?

Esbrinar què porta a actuar de comodí és el primer pas per deixar de ser-ho.
Cal descobrir què s’amaga darrera de la incapacitat per posar-se límits i dir “no”.

En molts casos, trobem una necessitat de control, perfeccionisme i manca de confiança en els altres. La persona està convençuda que ella sempre ho farà millor. En altres casos, veiem que la seva autoestima està lligada a una autoimatge de súper home o súper dona: la persona comodí persegueix grans objectius per reafirmar la seva vàlua.

I en moltes altres ocasions, observem sentiments de culpabilitat per dir “no” i por a “perdre” l’amor dels altres. Però quin és el preu que aquestes persones estan disposades a pagar per a que les estimin? Pensen que s’han de guanyar l’amor, l’estimació i l‘aprovació dia a dia?Pensen que només actuant com a comodí podran conservar l’amor i la seva pròpia autoestima?

En tots els casos esmentats, el reiterat sentiment de fracàs és inevitable. Com no sentiran que fallen una i altra vegada, si l’objectiu d’aquestes persones és inabastable, difós i canviant? I, el més important, NO depèn d’elles.

Com deixar de ser una persona comodí?

El Pere, la Maria i tots els Peres i Maries han de plantejar-se les qüestions esmentades i esbrinar el motiu profund que les porta a actuar d’aquesta manera. Aquest serà el primer pas per deixar de ser un comodí i viure en funció d’allò que els altres fan o no fan.

Una vegada han pres consciència de la situació, es tracta de posar-se a treballar per canviar “l’auto imposició” per la “lliure decisió”. És a dir, decidir de manera lliure i conscient allò que volen assumir i allò que no.

Aquest procés de canvi requereix posar límits, permetre’s dir “no”, deixar que els altres assumeixin les seves responsabilitats, acceptar que no es pot arribar a tot i renunciar a la cerca de la perfecció.

Per últim però no menys important, requereix assumir que l’amor ha de ser el motor dels nostres actes i no la recompensa. Només així es podrà aconseguir deixar de ser un comodí a mercè de la conveniència dels altres, amb missions, si no impossibles, si aleatòries i difícils de complir.

 

Com pot ajudar la Psicooncologia a pacients amb càncer?

Psicooncologia

La psicooncologia és la branca de la Psicologia especialitzada en l’atenció a pacients de càncer i familiars.

Un diagnòstic de càncer produeix un impacte, tant en la persona a qui se li ha diagnosticat com en el seu entorn més proper.

Encara que la nova situació s’afronti amb confiança i bon estat d’ànim, inevitablement s’experimentaran canvis en l’àmbit personal, familiar, social o laboral.

Continue reading

¿Per què la guerra? Correspondència entre Einstein i Freud

¿Por qué la guerra?. Correspondencia entre Einstein y Freud ¿Por qué la guerra?. Correspondencia entre Einstein y Freud

¿Per què la guerra?“, és el títol d’una carta que Einstein va escriure a Freud l’any 1932, durant la Segona Guerra Mundial.

Amb aquesta correspondència, Einstein pretenia –potser una mica ingènuament- que Freud contribuís amb les seves aportacions sobre psicologia a marcar un camí cap a la pau mundial. Volia esbrinar si era possible controlar l’evolució mental de l’home per salvar-lo de l’odi i la destructivitat, ja que estava segur que hi havia forts jocs psicològics que paralitzaven els esforços per evitar la guerra.

Continue reading

La intel.ligència emocional: perquè és tan important?

La inteligència emocional

Les emocions tenen entre d’altres, la funció de protegir-nos i ajudar-nos a viure, sempre i quan no ens desbordin. Les emocions s’originen en el sistema límbic (o cervell emocional) i les bàsiques són la tristesa, l’alegria, la ràbia i la por.

La intel·ligència emocional es defineix com la capacitat de reconèixer i gestionar aquestes emocions, tant en un mateix com en els altres, i es compon de la capacitat d’autocontrol, l’autoconsciència, la motivació, l’empatia i les habilitats socials.

Balanza corazón Cerebro

La informació del món exterior es percep en el cervell cognitiu (el que pensa i raona) i en el cervell emocional més o menys al mateix temps, però és la resposta purament emocional –la més primitiva- la que es desencadena amb més rapidesa.

Continue reading

Michael Burry: el geni financer que va predir el crack hipotecari quatre anys abans, té la síndrome d’Asperger

lagranapuesta_peliculaLa pel·lícula “La gran aposta”, recrea els fets.

L’actor Christian Bale dóna vida al neuròleg i expert en finances, Michael Burry, que l’any 2004 va predir el col·lapse de la bombolla hipotecària americana.
Aquest geni de les finances va saber que tenia la síndrome d’Asperger –una disfunció de l’espectre autista- quan li va ser diagnosticada al seu fill. Anteriorment, havia estat diagnosticat erròniament d’un altre trastorn en un intent de trobar explicació a les seves “peculiaritats”.

Però quines característiques comporta aquesta síndrome?

Continue reading

Freud: un geni vigent

sigmund-freudDesprés de més de setanta anys de la mort de Freud (1856-1939), veiem que sovint se’n fa al·lusió i no només en congressos o conferències de Psicologia. El motiu és que molts dels seus conceptes romanen assimilats i integrats en la nostra cultura.

Sabem que des que va deixar la pràctica de la neurologia, Freud va dedicar gran part de la seva vida a l’estudi dels processos psíquics inconscients, sense estalviar esforços en obres tan àmplies i complexes com per exemple “la interpretación de los sueños”.

 

Continue reading

Dislèxia: la importància de l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura

abcdislexiaNingú dubte de la importància de l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. Tanmateix, per a algunes persones aquest aprenentatge comporta més dificultats que per a la majoria.

Però ¿què és la dislèxia? Es tracta d’una dificultat que es presenta en el llenguatge escrit, de manera que el nivell de lectura i escriptura és inferior al que es podria esperar d’una persona de la mateixa edat o intel·ligència.

Continue reading

L’Einstein tampoc treia bones notes

NotesEinsteinQuants alumnes han hagut d’escoltar que “no servien” per estudiar?
Un dels professors d’Albert Einstein, el Dr. Joseph Degenhart, també pensava que el seu alumne no servia per estudiar i un dia li va dir que “mai aconseguiria res a la vida”. Tanmateix, al cap dels anys, com bé sabeu, Einstein va esdevenir un dels científics més importants del segle XX.

Està clar que la relació causa-efecte que s’estableix entre resultats acadèmics i capacitat intel·lectual no sempre respon a la realitat. En el procés d’aprenentatge intervenen més factors que la bona capacitat intel·lectual: la personalitat, l’exigència dels progenitors, l’autoexigència, l’autoconcepte, l’estabilitat emocional i la motivació, entre altres.

Continue reading