El Dolor per la pérdua: Dol

Com la paraula indica, un dol -mot que procedeix del llatí (dolus)- comporta dolor i aflicció per una pèrdua que pot ser relacional, interpersonal, material o evolutiva. Mentre les pèrdues relacionals tenen a veure amb l’altre ja sigui per mort o separació, les pèrdues interpersonals tenen a veure amb un mateix (autoestima, pèrdua de capacitat intel.lectual o física).

La pèrdua material es refereix a bens materials (pèrdua de vivenda o de capacitat econòmica) i, finalment, el dol evolutiu succeeix quan deixem enrere les diferents etapes vitals (infància, adolescència, juventut i adultesa).

El dol és un procés i com a tal, requereix temps. En dols complicats, el temps s’allarga o es cronifica i també es pot retardar, inhibir o emmascarar. En el dol relacional – concretament, en cas de mort – s’han descrit una sèrie de fases que varien segons els autors però que en general descriuen un camí cap a l’acceptació i adaptació a un medi on el ser estimat ja no està.

Superar el dol no és una tasca fàcil. Influeixen la personalitat, els antecedents personals, l’entorn i, en el cas de mort o pèrdua relacional, el vincle. Tota pèrdua reviu experiències del passat i conseqüentment, pot desencadenar una por a més pèrdues. La psicoteràpia psicodinàmica dóna molta importància a la biografia personal i a les forces internes i inconscients que participen en el dol.

L’ajuda psicològica facilitarà l’expressió de les emocios i l’elaboració de la pèrdua. Una intervenció professional a temps evitarà l’agreujament i la cronificació, a la vegada que es fa una tasca preventiva i protectora de cara a futurs dols, potencialment desestabilitzants.