Quan l'equilibri es trenca: Conflictes de relació

CONFLICTES DE RELACIÓ

Quan les expectatives no es compleixen


Un conflicte de relació és una situació de confrontació en la qual allò que
un espera de l’altre no es veu satisfet. Es dóna en totes les relacions: de
família, parella, amistats, companys de feina o estudis.

En primer lloc, s’ha de tenir en compta que tot grup de persones
constitueix un sistema que busca equilibri. Malauradament, aquest
equilibri a vegades es manté a costa del sofriment d’un dels integrants.

Un exemple de conflicte familiar el veiem en certs casos de fracàs escolar.
Quan els resultats acadèmics no són els esperats o existeix una conducta
disruptiva, ja sigui a casa o a l’escola, alguns pares van a la consulta
psicològica amb el propòsit que els seu fill o filla canviï.

Tanmateix, no són conscients que tant els problemes de conducta com la
manca de rendiment escolar dels seus fills són tan sols els símptomes que
posen en evidència que alguna cosa no va bé.

Pensar que la causa està exclusivament en la persona que presenta el
símptoma és no voler veure tota la magnitud del problema, és no voler
buscar el veritable origen i per tant, la solució més efectiva.

Sense identificar el motiu profund dels canvis de conducta i rendiment
escolar i sense introduir canvis en el sistema familiar, difícilment el nen o
nena tornarà a estudiar com abans i a comportar-se com ells esperen.

És a dir que, hi ha una causalitat circular: si es manté la causa, es reforça la
conseqüència i a l’inrevés. Per exemple, unes circumstàncies familiars
difícils (problemes econòmics, separació, malaltia o mort) repercuteixen
en més o menys grau en el rendiment escolar i en l’estat anímic del fill o
filla.

I, al seu torn, els problemes d’adaptació dels fills a un entorn canviant
reverteixen en un empitjorament del clima familiar, com reflecteix el
següent gràfic.

Com es pot desbloquejar el conflicte?

Amb la intervenció psicològica es proporciona una nova lectura de la
situació que ajudi a redefinir el rol atribuït a la persona que presenta el
símptoma. Es tracta de veure’l amb una nova mirada.

Per exemple, en lloc de veure el fill o filla com la persona problemàtica que
els ha decebut, mirar-lo com la persona que necessita amor i seguretat en
el seu entorn. Aquest canvi de mirada generarà canvis de relació que
donaran lloc a un canvi de conducta del fill o filla, la qual cosa a la vegada
afavorirà l’harmonia familiar.

Pel que fa als conflictes de parella, és freqüent que cada un esperi que sigui
l’altra qui canviï. En aquest cas també es tracta d’un sistema amb dos
integrants les accions dels quals es retroalimenten. Pe tant, si un vol que
l’altra canviï, també haurà de fer alguna cosa diferent. Només així podrà
sortir del bucle acció-reacció-acció…

En la consulta es veuen casos de parelles en què un dels membres espera
que l’altra sigui més atent, més complaent, més proactiu o més ordenat… i
s’enfada (reacció) perquè no ho és. Llavors, diu quelcom desagradable
(acció) que l’altra pren malament i també s’enfada (reacció)…

Introduir un canvi, ja sigui a nivell de comunicació, d’acceptació o
d’autocrítica, ajudarà a desbloquejar la situació. Tanmateix, en qualsevol
tipus de relació, la por a les conseqüències del canvi poden paralitzar.

En les sessions de treball, s’identifica aquesta por i s’ajuda a millorar la
comunicació, tant per expressar els sentiments i el malestar psicològic,
com per empatitzar. De la mateixa manera, es desgranen les causes més
profundes del conflicte i es dibuixen els passos a donar.

Per últim, s’ha de tenir present que l’evolució d’un conflicte no depèn
únicament d’un mateix: sempre és un joc de forces, un sistema que busca
equilibri.

Després de l’anàlisi de la situació i d’efectuar els canvis i l’adaptació
pertinents, la persona o la parella es trobarà en un altra moment en què
s’obriran noves vies. Un moment més proper a la resolució del conflicte
perquè s’haurà trencat el cercle viciós que portava sempre al mateix lloc.