Com pot ajudar la Psicooncologia a pacients amb càncer?

Psicooncologia

La psicooncologia és la branca de la Psicologia especialitzada en l’atenció a pacients de càncer i familiars.

Un diagnòstic de càncer produeix un impacte, tant en la persona a qui se li ha diagnosticat com en el seu entorn més proper.

Encara que la nova situació s’afronti amb confiança i bon estat d’ànim, inevitablement s’experimentaran canvis en l’àmbit personal, familiar, social o laboral.


De sobte, l’agenda s’omple de cites mèdiques, proves, anàlisis i resultats. La persona es veu immersa en protocols de tractament, explicacions mèdiques i notícies, a vegades preocupants, altres tranquil·litzadores i altres contradictòries. Mentrestant, la vida –la que fins a aquell moment havia estat la seva vida- queda en “stand by” o “pausa” per temps indeterminat.

Si tot va bé, acabat el tractament, l’oncòleg o oncòloga comunica al pacient que pot reprendre la seva vida. L’entorn, alleujat, espera que tot sigui com abans, però la persona afectada, encara que torni -aparentment- al mateix escenari, ja no el sent igual. Han ocorregut moltes coses en poc temps que ha de processar i assimilar.

En la pràctica de la Psicooncologia veiem que sovint, encara que s’hagi tingut una actitud positiva durant el tractament, en acabar-lo, la persona se sent perduda i més vulnerable perquè percep que ja no està lluitant contra aquest visitant indesitjat que és el càncer, almenys amb les armes tradicionals de l’oncologia: la quimioteràpia i la radioteràpia.

En realitat, hi ha més coses que pot fer, com tenir cura de l’alimentació i del seu benestar físic i psicològic. Cada vegada es tenen més en compte aquests factors a l’hora de prevenir el càncer i frenar-lo. En molts hospitals s’hi han introduït pautes alimentàries anticàncer, recomanacions d’exercici físic, Reiki, Mindfulness i la figura del psicooncòleg o psicooncòloga.

Certament no totes les persones necessitaran ajuda psicològica, però s’han portat a terme estudis que han trobat que un de cada quatre pacients de càncer pateix ansietat o depressió. El trastorn desadaptatiu també és una patologia freqüent. Tanmateix, no fa falta patir cap trastorn per anar al psicòleg.

La incertesa i el malestar emocional estan presents, en més o menys grau i, moltes vegades, després de l’experiència del càncer, canvia l’autoconcepte i canvien les relacions familiars i d’amistat. Expressar les emocions, verbalitzar les pors i preocupacions en un entorn neutre i professional, analitzar el que ha succeït, trobar nous recursos en un mateix i enfocar el futur són tasques en les quals pot ajudar la Psicooncología.