Com deixar de ser un “tapaforats”?

¿Què és una persona comodí?

Un comodí és un “tapaforats” segons “Optimot” (motor de cerca lingüística creat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya), és a dir ”una persona que supleix les deficiències d’altri”.

Aquest terme s’utilitza en el món de l’esport per identificar el jugador que pot prendre diferents posicions o en el món laboral per descriure a un treballador polivalent. Però també trobem persones comodí en altres àmbits, com el familiar.

En la família, les persones comodí intenten omplir tots els forats. Solen llevar-se abans que ningú per despertar els fills, el marit o la muller, preparar l’esmorzar, treure el gos, posar el menjar al gat o acompanyar a uns i altres a l’escola, el treball i el dentista.

Persona realizando múltiples tareas

És important saber que les persones comodí es diferencien de les persones multitasca en què, mentre aquestes últimes realitzen molts treballs al mateix temps, les persones comodí realitzen tasques que podrien o haurien de ser realitzades per altres persones. Per tant, s’han de reorganitzar permanentment per compatibilitzar les seves pròpies obligacions amb aquelles que els deleguen o elles prenen prestades.

Com no aconsegueixen arribar a TOT, senten que han fallat i fracassat.

Un exemple el tenim amb el Pere, un treballador que sovint sentia que fallava. Volia que tot sortís perfecte i, quan l’equip es distribuïa el treball, esperava a veure quines feines escollien tots abans d’assignar-se ell aquelles que ningú havia escollit.  A continuació, avaluava en què podia fallar cada membre de l’equip per a, com a bon comodí, esmenar qualsevol error.

Un altra exemple el tenim amb la Maria, una dona de seixanta i pico, que es queixava de cansament i manca d’energia. Quan li vaig preguntar què feia durant el dia, va enumerar una infinitat d’obligacions que es desenvolupaven en uns horaris impossibles que canviaven dia a dia, depenent dels treballs, estudis i oci de les seves filles, gendres i nets: la perfecte dona comodí.

¿Què indueix a una persona a convertir-se en comodí?

Esbrinar què porta a actuar de comodí és el primer pas per deixar de ser-ho.
Cal descobrir què s’amaga darrera de la incapacitat per posar-se límits i dir “no”.

En molts casos, trobem una necessitat de control, perfeccionisme i manca de confiança en els altres. La persona està convençuda que ella sempre ho farà millor. En altres casos, veiem que la seva autoestima està lligada a una autoimatge de súper home o súper dona: la persona comodí persegueix grans objectius per reafirmar la seva vàlua.

I en moltes altres ocasions, observem sentiments de culpabilitat per dir “no” i por a “perdre” l’amor dels altres. Però quin és el preu que aquestes persones estan disposades a pagar per a que les estimin? Pensen que s’han de guanyar l’amor, l’estimació i l‘aprovació dia a dia?Pensen que només actuant com a comodí podran conservar l’amor i la seva pròpia autoestima?

En tots els casos esmentats, el reiterat sentiment de fracàs és inevitable. Com no sentiran que fallen una i altra vegada, si l’objectiu d’aquestes persones és inabastable, difós i canviant? I, el més important, NO depèn d’elles.

Com deixar de ser una persona comodí?

El Pere, la Maria i tots els Peres i Maries han de plantejar-se les qüestions esmentades i esbrinar el motiu profund que les porta a actuar d’aquesta manera. Aquest serà el primer pas per deixar de ser un comodí i viure en funció d’allò que els altres fan o no fan.

Una vegada han pres consciència de la situació, es tracta de posar-se a treballar per canviar “l’auto imposició” per la “lliure decisió”. És a dir, decidir de manera lliure i conscient allò que volen assumir i allò que no.

Aquest procés de canvi requereix posar límits, permetre’s dir “no”, deixar que els altres assumeixin les seves responsabilitats, acceptar que no es pot arribar a tot i renunciar a la cerca de la perfecció.

Per últim però no menys important, requereix assumir que l’amor ha de ser el motor dels nostres actes i no la recompensa. Només així es podrà aconseguir deixar de ser un comodí a mercè de la conveniència dels altres, amb missions, si no impossibles, si aleatòries i difícils de complir.