L’estabilitat emocional: un factor molt rellevant de la personalitat

giphy

Les persones amb una alta estabilitat emocional tenen un “jo” suficientment fort per tolerar moltes de les situacions adverses en què es troben al llarg de la vida. En canvi, les persones amb poca estabilitat emocional es frustren i se senten fracassades quan succeeix alguna cosa que no desitjaven.

L’exemple representat a les imatges compara la reacció d’una persona inestable emocionalment amb la d’una persona estable davant d’un mateix fet: un mal resultat acadèmic.

Mentre que la primera s’enfonsa i pensa en deixar els estudis, la segona revisa l’examen, avalua què ha passat i pren la determinació d’estudiar més.

En el cas hipotètic que ambdues acabessin prenent la mateixa decisió de deixar els estudis, ho farien des de posicions totalment diferents.

Pel que fa a la persona inestable, es tractaria d’una reacció impulsiva, resultant de la seva poca tolerància a la frustració. En canvi, pel que fa a la persona estable, es tractaria d’una decisió conscient, presa després d’una reflexió i anàlisi.

L’estabilitat es considera una de les pedres angulars de l’estudi de la personalitat, segons el model de Cattell1. La força del jo marca la diferència entre les persones amb un bon autoconcepte i les que depenen de l’aprovació dels altres per pal·liar el seu sentiment de poca vàlua personal.

Les conseqüències de la inestabilitat emocional es manifesten, sobretot, en emprendre nous projectes o iniciatives. En la següent gràfica2 es mostra com oscil·la l’estat d’ànim al llarg de la realització d’un projecte.

Psicologia a Barcelona

Veiem que hi figuren quatre fases: “l’optimisme desinformat” inicial (quan la persona emprèn el projecte), el “pessimisme informat” (quan comencen a aparèixer els dubtes), la crisi o fase de desmotivació i fracàs (en què les dificultats semblen insalvables i comença a rondar la idea de deixar el projecte). I finalment, “l’optimisme informat”.

La diferència entre els dos tipus de personalitat es manifesta en la tercera fase, la de desmotivació: la persona amb poca estabilitat emocional difícilment la superarà i per tant, no arribarà a la fase final, la qual li permetria concloure amb èxit allò que ha iniciat.

L’abandonament del projecte afectarà encara més la seva autoestima, dificultarà que emprengui nous projectes -o que els conclogui- i entrarà en un procés cíclic en què mai s’assoleix l’èxit.

Per trencar aquest cercle viciós, la psicoteràpia serà una aliada important. El tractament psicològic haurà de tenir en compte altres factors que modulen la repercussió de la manca d’estabilitat en la vida de la persona. Per exemple, l’ansietat (o tensió3), correlaciona positivament amb la manca d’estabilitat. És a dir, a més ansietat, més inestabilitat, i a l’inrevés.

En resum, a les persones emocionalment estables, les coses que els hi passen també els afecten com a qualsevol ésser humà, però no alteren el seu autoconcepte i la seva autoestima. En altres paraules: el seu “jo” manté la solidesa i la cohesió. En canvi, en el cas de les persones emocionalment inestables, les vivències adverses esdevenen una amenaça per a la integritat del seu “jo”.

Per aquest motiu, caldrà fer un treball personal, amb l’ajuda professional que calgui, que els ajudi a afrontar les dificultats, preservar la solidesa del seu jo i trencar el procés cíclic que no els permet assolir l’èxit.

 

1 Els setze factors de la personalitat del model de Cattel són: afabilitat, raonament, estabilitat, animació, dominància, atenció a les normes, atreviment, sensibilitat, vigilància, abstracció, privacitat, aprensió, obertura al canvi, autosuficiència, perfeccionisme i tensió.

2 Atribuïda a Cameron Herold, assessor d’emprenedors i coach.

3 L’ansietat apareix com a “tensió” en el test de personalitat 16PF de Cattell.

¿Per què la guerra? Correspondència entre Einstein i Freud

¿Por qué la guerra?. Correspondencia entre Einstein y Freud ¿Por qué la guerra?. Correspondencia entre Einstein y Freud

¿Per què la guerra?“, és el títol d’una carta que Einstein va escriure a Freud l’any 1932, durant la Segona Guerra Mundial.

Amb aquesta correspondència, Einstein pretenia –potser una mica ingènuament- que Freud contribuís amb les seves aportacions sobre psicologia a marcar un camí cap a la pau mundial. Volia esbrinar si era possible controlar l’evolució mental de l’home per salvar-lo de l’odi i la destructivitat, ja que estava segur que hi havia forts jocs psicològics que paralitzaven els esforços per evitar la guerra.

Continue reading

Freud: un geni vigent

sigmund-freudDesprés de més de setanta anys de la mort de Freud (1856-1939), veiem que sovint se’n fa al·lusió i no només en congressos o conferències de Psicologia. El motiu és que molts dels seus conceptes romanen assimilats i integrats en la nostra cultura.

Sabem que des que va deixar la pràctica de la neurologia, Freud va dedicar gran part de la seva vida a l’estudi dels processos psíquics inconscients, sense estalviar esforços en obres tan àmplies i complexes com per exemple “la interpretación de los sueños”.

 

Continue reading