L’estabilitat emocional: un factor molt rellevant de la personalitat

giphy

Les persones amb una alta estabilitat emocional tenen un “jo” suficientment fort per tolerar moltes de les situacions adverses en què es troben al llarg de la vida. En canvi, les persones amb poca estabilitat emocional es frustren i se senten fracassades quan succeeix alguna cosa que no desitjaven.

L’exemple representat a les imatges compara la reacció d’una persona inestable emocionalment amb la d’una persona estable davant d’un mateix fet: un mal resultat acadèmic.

Mentre que la primera s’enfonsa i pensa en deixar els estudis, la segona revisa l’examen, avalua què ha passat i pren la determinació d’estudiar més.

En el cas hipotètic que ambdues acabessin prenent la mateixa decisió de deixar els estudis, ho farien des de posicions totalment diferents.

Pel que fa a la persona inestable, es tractaria d’una reacció impulsiva, resultant de la seva poca tolerància a la frustració. En canvi, pel que fa a la persona estable, es tractaria d’una decisió conscient, presa després d’una reflexió i anàlisi.

L’estabilitat es considera una de les pedres angulars de l’estudi de la personalitat, segons el model de Cattell1. La força del jo marca la diferència entre les persones amb un bon autoconcepte i les que depenen de l’aprovació dels altres per pal·liar el seu sentiment de poca vàlua personal.

Les conseqüències de la inestabilitat emocional es manifesten, sobretot, en emprendre nous projectes o iniciatives. En la següent gràfica2 es mostra com oscil·la l’estat d’ànim al llarg de la realització d’un projecte.

Psicologia a Barcelona

Veiem que hi figuren quatre fases: “l’optimisme desinformat” inicial (quan la persona emprèn el projecte), el “pessimisme informat” (quan comencen a aparèixer els dubtes), la crisi o fase de desmotivació i fracàs (en què les dificultats semblen insalvables i comença a rondar la idea de deixar el projecte). I finalment, “l’optimisme informat”.

La diferència entre els dos tipus de personalitat es manifesta en la tercera fase, la de desmotivació: la persona amb poca estabilitat emocional difícilment la superarà i per tant, no arribarà a la fase final, la qual li permetria concloure amb èxit allò que ha iniciat.

L’abandonament del projecte afectarà encara més la seva autoestima, dificultarà que emprengui nous projectes -o que els conclogui- i entrarà en un procés cíclic en què mai s’assoleix l’èxit.

Per trencar aquest cercle viciós, la psicoteràpia serà una aliada important. El tractament psicològic haurà de tenir en compte altres factors que modulen la repercussió de la manca d’estabilitat en la vida de la persona. Per exemple, l’ansietat (o tensió3), correlaciona positivament amb la manca d’estabilitat. És a dir, a més ansietat, més inestabilitat, i a l’inrevés.

En resum, a les persones emocionalment estables, les coses que els hi passen també els afecten com a qualsevol ésser humà, però no alteren el seu autoconcepte i la seva autoestima. En altres paraules: el seu “jo” manté la solidesa i la cohesió. En canvi, en el cas de les persones emocionalment inestables, les vivències adverses esdevenen una amenaça per a la integritat del seu “jo”.

Per aquest motiu, caldrà fer un treball personal, amb l’ajuda professional que calgui, que els ajudi a afrontar les dificultats, preservar la solidesa del seu jo i trencar el procés cíclic que no els permet assolir l’èxit.

 

1 Els setze factors de la personalitat del model de Cattel són: afabilitat, raonament, estabilitat, animació, dominància, atenció a les normes, atreviment, sensibilitat, vigilància, abstracció, privacitat, aprensió, obertura al canvi, autosuficiència, perfeccionisme i tensió.

2 Atribuïda a Cameron Herold, assessor d’emprenedors i coach.

3 L’ansietat apareix com a “tensió” en el test de personalitat 16PF de Cattell.

Fluir: una experiència òptima

Psicólogos en Barcelona

“Fluir” significa sorgir amb facilitat, brotar, emanar, en abundància i sense esforç. El concepte de “flux” està estretament relacionat amb el d'”experiència òptima”.
En el seu llibre “Flow” (fluir), publicat en 1990, aquest autor defineix “l’experiència òptima” com un estat de flux òptim, un moment de gaudi creatiu, de concentració activa i d’absorció en allò que s’està fent. Durant l’experiència òptima, el temps desapareix, cos i ment esdevenen un i s’experimenta una sensació de força i control.

Csikszentmihly va investigar com se senten les persones que gaudeixen d’allò que fan (artistes, atletes, músics…) i va observar que l’experiència òptima era descrita igual per totes elles, independentment del seu sexe o edat. Ell mateix la descriu com “allò que sent el mariner quan el vent bufa entre els seus cabells, el pintor quan els colors donen forma a una cosa nova, el pare davant el fill que per primera vegada respon al seu somriure”.

Com s’aconsegueix aquest estat òptim? En primer lloc, hi ha d’haver un repte plantejat, una meta realista. Perquè una meta sigui realista s’ha de comptar amb l’habilitat per assolir-la. El flux es produirà quan l’atenció i la motivació es conjuguin i retroalimentin, actuant en una mateixa direcció. En paraules de l’autor: “quan la informació que arriba a la consciència és congruent amb les nostres metes, l’energia psíquica flueix sense esforç“.

Això passa amb més facilitat a les personalitats denominades autotèliques, que són aquelles capaces de tenir metes autònomes, involucrar-se, mantenir l’atenció i gaudir de l’activitat que, a la vegada, només serà autotèlica si es realitza pel plaer de realitzar-la, sense cap altra objectiu o benefici futur.

Per tant, ja sigui un atleta, un ciclista, un pintor, un músic, un escriptor o qualsevol altra persona, la vivència de la seva experiència òptima serà la resultant de la seva capacitat de concentrar l’energia psíquica i l’atenció en l’activitat que desitja realitzar, deixant qualsevol altra qüestió al marge.

La mateixa activitat serà la recompensa perquè… hi ha alguna cosa més plaent que l’estat emocional que es genera quan un es troba immers en la persecució del seu repte? Sense noció del temps, gaudint de cada segon, sentint que les idees i els actes se succeeixen sense esforç, sense por al fracàs, sense ego, sense conflictes ni preocupacions… La sensació de força, control, d’estar on es vol estar i fer el que es vol fer, sense oferir-hi resistència, és sens dubte molt propera a la felicitat.

Com deixar de ser un “tapaforats”?

¿Cómo dejar de ser un “comodín”?

 

 

Un comodí és un “tapaforats, segons l’Optimot (servei de consultes lingüístiques que ofereix la Direcció General de Política Lingüística en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans i el Centre de Terminologia TERMCAT), és a dir “una persona que supleix les deficiències d’altri“. Hi ha persones comodí en el món laboral i també a l’àmbit familiar.

A la família, aquestes persones intenten omplir tots els forats. Solen llevar-se abans que ningú per despertar els fills, el marit o la muller, preparar l’esmorzar, treure el gos, posar el menjar al gat i acompanyar a uns i altres a l’escola, el treball o el dentista. Es diferencien de les persones multitasca en què, mentre aquestes realitzen molts treballs al mateix temps, les persones comodí realitzen tasques, no necessàriament al mateix temps, que podrien o haurien de ser realitzades per altres persones. Elles es reorganitzen permanentment per encaixar i compatibilitzar les seves pròpies obligacions amb aquelles que els deleguen o elles prenen prestades. I com no aconsegueixen arribar a TOT, senten que han fallat i fracassat.

Continue reading

Com pot ajudar la Psicooncologia a pacients amb càncer?

Psicooncologia

La psicooncologia és la branca de la Psicologia especialitzada en l’atenció a pacients de càncer i familiars.

Un diagnòstic de càncer produeix un impacte, tant en la persona a qui se li ha diagnosticat com en el seu entorn més proper.

Encara que la nova situació s’afronti amb confiança i bon estat d’ànim, inevitablement s’experimentaran canvis en l’àmbit personal, familiar, social o laboral.

Continue reading