Fluir: una experiència òptima

Psicólogos en Barcelona

“Fluir” significa sorgir amb facilitat, brotar, emanar, en abundància i sense esforç. El concepte de “flux” està estretament relacionat amb el d'”experiència òptima”.
En el seu llibre “Flow” (fluir), publicat en 1990, aquest autor defineix “l’experiència òptima” com un estat de flux òptim, un moment de gaudi creatiu, de concentració activa i d’absorció en allò que s’està fent. Durant l’experiència òptima, el temps desapareix, cos i ment esdevenen un i s’experimenta una sensació de força i control.

Csikszentmihly va investigar com se senten les persones que gaudeixen d’allò que fan (artistes, atletes, músics…) i va observar que l’experiència òptima era descrita igual per totes elles, independentment del seu sexe o edat. Ell mateix la descriu com “allò que sent el mariner quan el vent bufa entre els seus cabells, el pintor quan els colors donen forma a una cosa nova, el pare davant el fill que per primera vegada respon al seu somriure”.

Com s’aconsegueix aquest estat òptim? En primer lloc, hi ha d’haver un repte plantejat, una meta realista. Perquè una meta sigui realista s’ha de comptar amb l’habilitat per assolir-la. El flux es produirà quan l’atenció i la motivació es conjuguin i retroalimentin, actuant en una mateixa direcció. En paraules de l’autor: “quan la informació que arriba a la consciència és congruent amb les nostres metes, l’energia psíquica flueix sense esforç“.

Això passa amb més facilitat a les personalitats denominades autotèliques, que són aquelles capaces de tenir metes autònomes, involucrar-se, mantenir l’atenció i gaudir de l’activitat que, a la vegada, només serà autotèlica si es realitza pel plaer de realitzar-la, sense cap altra objectiu o benefici futur.

Per tant, ja sigui un atleta, un ciclista, un pintor, un músic, un escriptor o qualsevol altra persona, la vivència de la seva experiència òptima serà la resultant de la seva capacitat de concentrar l’energia psíquica i l’atenció en l’activitat que desitja realitzar, deixant qualsevol altra qüestió al marge.

La mateixa activitat serà la recompensa perquè… hi ha alguna cosa més plaent que l’estat emocional que es genera quan un es troba immers en la persecució del seu repte? Sense noció del temps, gaudint de cada segon, sentint que les idees i els actes se succeeixen sense esforç, sense por al fracàs, sense ego, sense conflictes ni preocupacions… La sensació de força, control, d’estar on es vol estar i fer el que es vol fer, sense oferir-hi resistència, és sens dubte molt propera a la felicitat.